«Només la salut és un bé absolut»
Així ho deia Joan Oliver en un poema titulat Tot és relatiu. I ve a ser el mateix que tots plegats hem sentit (o dit) tantes vegades quan algú parla de les seves penes: «Mentre hi hagi salut…». Perquè trobar-nos bé és el que més ens importa. Però la salut, la bona, té molts vessants. A continuació us en presentem quatre que de ben segur us interessaran.
Salut i assertivitat
Quan ens trobem davant de la paraula assertivitat i del concepte de ser assertiva o assertiu, a totes ens sona i ens pregunten què és i, aleshores, intentem dir alguna cosa que soni bé, que tingui alguna mena de significat i que ens aporti alguna cosa.
Sabem que s’ha posat de moda, que potser té a veure amb l’autoestima i que, d’entrada, «ser assertiva o assertiu» és quelcom positiu, en la línia del pensament positiu i de la psicologia positiva.
Doncs sí, l’assertivitat engloba una sèrie de pensaments que van encaminats a tenir una conducta assertiva i a millorar la salut. Tots aquests pensaments, són d’un mateix tipus, és a dir tenen a veure amb una manera de parlar-nos a nosaltres mateixes i, per tant, estan lligats amb el llenguatge que utilitzem. Per exemple quan ens diem: «demà aniré a parlar amb el meu superior i li demanaré si puc agafar-me festa el dilluns», aquest pensament, aquesta forma de frase en què es converteix el nostre pensament, és un pensament assertiu, ja que té una part positiva (perquè és afirmativa) i de moviment, d’acció de fer alguna cosa, per tant ja implica una conducta.
D’entrada doncs veiem que ser assertiu té a veure amb el diàleg intern que tenim amb nosaltres i amb com actuem, per tant: amb el nostre pensament i la nostra conducta. Els nostres pensaments també poden formar part d’unes creences que tenim sobre nosaltres i el món. Aquestes creences poden ser adaptades o inadaptades. L’assertivitat té a veure amb les creences adaptades. I al mateix temps els nostres pensaments estan relacionats amb les nostres emocions.
Nosaltres des de fora veiem el que els altres fan, és a dir que veiem la seva conducta, però ja em vist que la conducta va lligada a un o uns pensaments (almenys hauria de ser així, després ja parlarem de les contradiccions), que estan lligats a emocions i poden formar part d’un sistema de creences. Ja tenim una miqueta d’esquema fet, almenys un esquema bàsic per començar a entendre una mica com funcionem les persones.
Aleshores, per exemple, quan et diguin: «Sigues assertiu», què faràs?
- Pensaràs: si ho provo almenys tinc possibilitats que em surti bé!
- La creença serà: tothom té dret a intentar-ho!
- L’emoció serà: entusiasme!
- La conducta: fer-ho, parlaré, actuaré, ho posaré en pràctica!
I el resultat? Millora la salut quan ets més assertiva i la conseqüència de tot plegat és que m’he de deixar sorprendre pel que la vida em porti, és a dir, deixar-te i permetre’t que sorgeixi el que hagi de sorgir, perquè el més increïble és que tu has sigut assertiva, això és el més meravellós de tot i si a la primera no t’ha donat el resultat que esperaves, doncs torna-hi i torna-hi i no desisteixis i, sobretot, no oblidis que has sigut assertiu i que ho seguiràs sent.
Natàlia Martínez – Psicoterapeuta
Salut i rehabilitació
Tot procés de rehabilitació, ja sigui preventiu o terapèutic, si es pot combinar dins i fora de l’aigua aconseguirà un millor resultat, especialment si el pacient es converteix en part activa del tractament.
Durant molts anys, els traumatòlegs han aconsellat la natació com a eina terapèutica; amb el temps, però, s’ha demostrat que si la persona no segueix un estil correcte en aquesta pràctica pot, fins i tot, empitjorar el dolor o la patologia que pateix.
És per això que el treball a la piscina va més enllà de la natació i utilitza aquest espai i les seves propietats amb finalitats terapèutiques per aconseguir, mitjançant l’exercici, beneficis físics i emocionals, al mateix temps que ens permet iniciar de manera precoç tractaments rehabilitadors.
L’activitat dins l’aigua ens permet fer moviments més lents i coordinats, amb una disminució del dolor i de l’impacte articular, que ajudaran a millorar l’amplitud de moviment, la força i l’equilibri; en definitiva ens oferirà una sensació de benestar i de llibertat en un entorn lúdic i creatiu.
Salut i imatge
Sentir-te millor amb tu mateixa, guanyar autoestima, seguretat i confiança depèn de molts factors, i cada un d’ells de vital importància.
És evident que l’autoestima personal és un treball psicològic que necessita el seu temps i el seu esforç, però també aprenent a millorar la teva aparença externa, podràs arribar a canviar el teu estat d’ànim.
Si cada dia al matí quan t’aixeques, t’acceptes i a més saps com treure el màxim partit al teu físic, saps exactament aquelles peces que et proven i et fan sentir millor, saps quins colors ressalten la bellesa natural del teu rostre…, el fet d’haver-te de vestir i d’arreglar, deixarà de ser un problema diari que afecta el teu nivell de confiança i d’autoestima.
De fet, el dia en que pitjor et sents és el dia que més esforç requereix.
Si no potencies la teva imatge externa, més et costarà aixecar l’ànim. El reflex de la teva imatge a cada aparador et retornarà un aspecte que no t’agradarà. Fins i tot, els teus companys de feina o familiars, per a bé, et poden fer notar que no fas bona cara. Aquests petits detalls faran que sigui complicat aconseguir capgirar el teu dia.
Per això, sempre és important que tu et vegis i et sentis bé, i sobretot els dies que siguin més complicats per a tu.
Evidentment, el fet que avui t’hagis esforçat a millorar la teva aparença no farà immediatament que tinguis un bon dia, però tot suma i tot ajuda i, de mica en mica, tot millora.
Txell Ceballos – Assessora d’imatge
Salut intestinal
Avui dia, hi ha molta gent amb problemes gastrointestinals; l’estrès, el canvi de dieta, els tractaments amb antibiòtics que destrueixen la flora bacteriana intestinal… son algunes de les per causes que ho provoquen, però també hi ha trastorns crònics com ara la permeabilitat intestinal.
La simptomatologia associada a aquestes alteracions gastrointestinals la podem trobar en intoleràncies i al·lèrgies alimentàries, malalties inflamatòries intestinals, candidiasi intestinal, èczemes a la pell, síndrome de fatiga crònica, fibromiàlgia, dolors articulars, migranyes, insomni, flatulències, i menstruacions irregulars, entre d’altres. Repercuteix directament en la salut i la qualitat de vida. A més, hi ha estudis evidents on es veu vinculat l’intestí, el cervell i la flora.
Quan hi ha permeabilitat intestinal, les proteïnes que uneixen les cèl·lules de la paret intestinal desapareixen i es creen perforacions. A través d’aquestes, substàncies, com ara aliments no digerits, toxines, fàrmacs i microorganismes no desitjats, arriben al torrent sanguini i causen una inflamació no només dels teixits intestinals sinó de molts altres teixits i sistemes del cos. També acaben derivant en malalties que afecten algun tram de l’intestí i l’inflamen de manera puntual o crònica.
És aconsellable ser responsable amb la qualitat dels aliments que ingerim i evitar al màxim tots els productes refinats, amb gran concentració de sucres simples i també els aliments processats. Així estarem ajudant a mantenir la paret dels intestins.
Podem trobar tractaments diferents a cada necessitat i símptomes; els probiòtics, al mateix temps que cicatritzen les parets de la mucosa, repoblen flora i mantenen la microbiota dels intestins. La glutamina estimula i millora la permeabilitat intestinal i la morfologia de la mucosa intestinal. L’àloe fa una acció antiinflamatòria i efecte laxant. I diferents vitamines com la C i E i el grup B (B2 i B3) ajuden a mantenir la mucosa intestinal en condicions normals.
Amb aquets consells millorarem la digestió, l’absorció i el confort digestiu. Reduirem també el cansament i la fatiga, en incrementar els nivells d’energia. Millorarem l’estat d’ànim, en incrementar nivells de serotonina. Millorarem i reforçarem el sistema immunitari. Reduirem el pas de toxines al torrent circulatori i n’evitarem l’acumulació en òrgans bàsics i reduirem la inflamació crònica.
Club coworking 