Drons, intel·ligència artificial…

04-drons_pDrons, intel·ligència artificial, big data, internet of things…

les dues cares de la moneda

Drons, intel·ligència artificial, big data, internet of things… Els avenços tecnològics s’estan produint a una velocitat de vertigen. Dia rere dia es generen notícies i més notícies tecnològiques i, quan aconseguim posar-nos al dia, ja n’han sortit de noves. Posem per exemple el Mobile World Congress 2017. El dilluns 27, primer dia del congrés, ja hi havia, a les 5 de la tarda, més de 70.000 piulades a Twitter…

En l’àmbit tecnològic, ens trobem en un moment extraordinari. A la vegada però, ens veiem submergits en un espiral continu de canvis que no només es costa d’assimilar, sinó que, a més, difícilment podem valorar-ne les conseqüències o saber cap a on ens duen.

Posem, per exemple, els drons. Siguin aeris, terrestres o aquàtics, i més enllà del hobby i
l’entreteniment, ja estan realitzant feines per tot el món. Feines perilloses com ara la
inspecció en centrals elèctriques, o la localització i rescat en alta muntanya, o la vigilància en zones en conflicte… Feines que, evidentment, és molt millor que les faci un dron, que és reemplaçable, que no pas una persona, que no ho és.

En els pròxims anys, els drons, i en general la robòtica, generarà moltíssims llocs de treball altament qualificats. Això no obstant, l’altra cara de la moneda és que també significa la pèrdua de llocs de treball més convencionals. La tecnologia en aquest cas, està avançant molt més de pressa que el mercat de treball.

Si parlem de drons, hem de parlar també de la intel·ligència artificial que fa que els drons puguin ser autònoms, és a dir, que vagin sols sense el guiatge d’un operador.

La intel·ligència artificial ens porta els cotxes autònoms, els robots autònoms, diagnòstics automàtics en medicina… Aquesta tecnologia permet que les màquines «aprenguin soles» i prenguin decisions.

Ara bé, on és el límit? Si nosaltres no prenem les decisions, ja no en som responsables? En  què es basen les decisions? En el bé comú on el bé individual? Els debats filosòfics tot just comencen i prometen ser molt interessants. Si en el cas dels drons, la tecnologia va per davant del mercat de treball, en aquest cas, la tecnologia va per davant de l’ètica i la filosofia.

La intel·ligència artificial no seria res sense les dades massives o big data. Big data vol dir
moltes, moltíssimes dades: en els darrers dos anys s’han generat més dades que en tota la història de la humanitat.

Tanmateix, això planteja certes incògnites: Qui té aquestes dades? Quin ús se’n pot fer?
Qui hi té accés? Què passa amb la nostra privacitat? I una infinitat de preguntes com
aquestes que estan sorgint perquè, en el fons, la tecnologia va més de pressa que la legislació.

I què me’n dieu de la Internet de les coses (Internet of things en la forma anglesa)? Cada
cop hi ha més dispositius domèstics connectats a Internet que permeten el seu control o
monitoratge de manera remota mitjançant el mòbil, com per exemple el robot de neteja, la climatització de la casa, els endolls intel·ligents… O fins i tot la cafetera! La internet de les coses no és ciència ficció, es real.

No obstant això, que tot estigui tant hiperconnectat ens genera una dependència molt gran de la tecnologia. Pensem només amb com de perduts ens trobem quan ens quedem sense bateria al mòbil i imaginem-nos, un moment, que aquesta dependència la tinguéssim amb totes les coses.

Tots aquests avenços tenen dues cares, una de més clara i una de més fosca. El temps dirà quina prevaldrà…

 

Jordi Massaguer – Enginyer en software i Linux

Julià Serrano – Serveis informàtics pe a l’empresa

Josep M. Domingo – Sistemes informàtics i de telecomunicacions